En aquells dies, el Senyor digué a Abram:
«Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.»
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

Gn 12,1-4a

Salm Responsorial

Sl 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat:
Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.
Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

2Tm 1,8b-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.
Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.»
Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.»
En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

Mt 17,1-9

"Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo"

Més enllà de quina va ser l’experiència concreta dels apòstols en l’escena de la transfiguració, hem de subratllar la veu que del núvol estant diu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. La veu del Pare ens fa veure que Jesús és el model dels fills i per tant el nostre model; i a més ens indica que és el nostre Mestre, al qual hem d’escoltar. En l’escena immediatament anterior veiem com Jesús diu que ha d’anar a Jerusalem, a patir, a morir (i a ressuscitar). Però Pere no ho accepta i protesta clarament: Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà. Ara bé, la resposta de Jesús és molt dura: Ves-te’n d’aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes. L’anomena fins i tot «dimoni»! A la llum d’aquesta escena la paraula del Pare té una força major: Pere, has d’escoltar Jesús fins i tot si parla d’anar a patir i a morir. Perquè aquest és el pla de Déu, diferent del que pensem els homes. Per això ara no és hora de fer tres cabanes, de «viure al cel» sinó de tornar a la tasca de cada dia, a predicar l’Evangeli: Aixequeu-vos, no tingueu por. No veieren ningú més, sinó Jesús tot sol. Ara ja no hi ha ni Moisès ni Elies ni vestits blancs com la llum, ni cap núvol lluminós. Ja han tastat la glòria. Però cal seguir la missió que el Pare ha encoma nat a Jesús.
En aquest sentit Abraham és un model. El Senyor li diu: Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Ho ha de deixar tot, tot el seu passat; i això, ja ho sabem, no és fàcil. Però què fa Abraham?: Abraham se n’anà tal com el Senyor li havia dit. Abraham és fidel i posa en pràctica la paraula que el Senyor li ha adreçat: no es queixa, ni protesta, per difícil que sigui el que el Senyor li demana.
I tampoc no pot estranyar que Pau digui al seu deixeble Timoteu: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat. La mort que rebutjava Pere és justament la salvació del món.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi